Solstici 14. Cafè Europa, La metàfora com a resistència. Exposició al CCM Tecla Sala

Solstici 14. Cafè Europa. Espectacular exposició, l’ART de les persones per a les persones. L’exposició és magnífica, extensa, ben muntada, diversa, contemporània, de qualitat. És l’expressió i mostra del que fa i és el TPK Art i Pensament Contemporani que d’aquesta manera és homenejat i celebra el 37 anys d’existència.
L’Hospitalet ciutat obrera, raval de la Barcelona cosmopolita, barris d’onades migratòries ho ha tingut complicat per construir una identitat pròpia amb un bagatge cultural comú. Els seus habitants han estat massa dedicats a treballar i sobreviure. Però sense cultura no hi ha vida i sense cultura no hi ha societat i en aquest afany fa 37 anys que el TPK A&PC estan treballant, Agustí Fructuoso, Xaro Castillo, Montse Montero, principalment, i altres. TPK és un centre de creació contemporani, arrelat al entorn, sense concessions intel·lectuals, proposant una relació planera amb el ciutadà i l’espectador gens divina ni econòmic-especulativa, propiciant les relacions socials, ensenyant que l’art és part de la vida.
L’exposició, Solstici 14. Cafè Europa, l’obre una peça de Frank Parrón, ulls que ens miren i ens predisposen a gaudir de tot el que ens espera. Trobem el treball de Xaro Castillo, reivindicatiu, una xarxa o una tanca fronterera?, i unes pintures negres d’Agustí Fructuoso, s’ha acabat la pintura?, que és pintura?, que hem de veure en la pintura?. Les fotografies “familia” d’Ana Barba són el retrat del pati del darrera de la ciutat. Segueix una instal·lació molt plàstica i sensorial.
Continuant el recorregut baixem a la gran sala i l’espectacle és magnífic, Art, Color&Cocodril una obra col·lectiva del grup inicial de la formació continua per a adults del TPK. El treball que hi ha darrera d’aquesta peça i el recorregut personal de cada un dels membres ens parla de sensibilitat, coratge, atreviment, adaptació, aprenentatge, gaudi, felicitat. Trobarem també “My holy friends” de Sandro Solsona, “A la deriva” de Benxamín Álvarez, una barca carregada per una travessia, cap a on va?, de qui és?, potser no és una barca potser sigui una vida que veiem passar, que passem pel seu costat. També podem imaginar tot el que contenen la desenes de llibre d’artistes, “Delicatessen”, creats i confeccionats en el taller de gravat i tècniques d’estampació del TPK A&PC.
En aquest recorregut podem contemplar també les col·laboracions amb altres col·lectius de creació de Catalunya i d’Europa: La Xina Art, de Barcelona, GEP 21 (Grup d’Estètica i Política Segle XXI ) de Catalunya, 4 Barbier, de Nîmes, Transfo, de Lió, 5 Orte, de Köln.
Afegeixo, a aquestes realitats cal donar-li molta més visibilitat, la ciutat té que fer bandera de la qualitat i voler-la mostrar i fer extensiva per al conjunt de la ciutadania. Aquesta és una gran exposició que l’ajuntament tindria que haver-la difós àmpliament per tota la ciutat, per tota Barcelona i per tot Catalunya, no en va la Tecla Sala s’anomena Centre Cultural Metropolità Tecla Sala.
(Solstici 14. Cafè Europa, La metàfora com a resistència. Centre Cultural Metropolità Tecla Sala. Del 17 de juny al 15 de juliol de 2014)