En una primera mirada, he de tornar per gaudir-la plenament, m’ha agradat molt. Em sembla una pintura sincera, gens exhibicionista, molt introspectiva i que ens qüestiona qui som. els ulls de ML sempre miren, es mira i ens miren, i amb pintura física va deixar constància del seus qüestionament sobre perquè pintar, qui era, que sentia, com era la realitat que li envoltava, reflexions que la van acompanyar tota la vida. Colors àcids, pintura groga, verds pàl·lids, el cos sentit en cada una de les edats. Totes les preocupacions socials les podem veure plantejades i respostes, envelliment i mort, maternitat, maquines i civilització, la relació amb la natura. Felicito a la Fundació Tàpies i a la seva directora Laurence Rassel per porta a Barcelona aquesta magnífica exposició.